dimarts, 27 d’agost de 2013

Igualada, Actuació de Festa Major

Plaça de l'Ajuntament, 25 d'agost del 2013

* Colles convidades: Joves de Valls (no se'ns acudeix cap gracieta que no suposi un perill per a la integritat física de SD, per tant, callarem) i Saballuts (alguns, que encara en tenim uns quants de vacances... espavilant ja, eh!! que en dos dies arriba festa major, i se'ns gira feina!!!).


Aprofitem per colar un poc de publicitat....

* Colla amfitriona que segueix l'antipàtica tendència de moda de no oferir res de res (**** crisi): Moixiganguers d'Igualada.

* Castells realitzats:

  - Saballuts
  • pd4 caminat d'entrada a plaça, que per no assajar-lo pràcticament mai, ha anat prou bé. Sense arbres per estampar-s'hi, però, perd pràcticament tota la gràcia (vegeu la crònica del 2012 de Sant Ponç a Sant Cugat).
  • 3d8 amb la carregada un pèl tremolosa (rotllo gelatina Royal), i amb el Moya baixant de quarts fent coses rares.
  • id4d8, àlies "cuatro demisión" (i amb peu desmuntat! Sants collons!). Bàsicament ens feia vergonya que Moixiganguers i la Joves ens apallissessin a desmuntar peus, i s'ha pres una decisió dràstica (però absolutament necessària) des de la tècnica: desmuntar el castell sencer, que com a mínim val per tres peus, i així recuperar el títol de Màsters dels peus desmuntats. 
  • 4d8 (amb canvis de quinta, d'acotxador i d'enxaneta). Més tard ja recuperarem el tema del 4. Paciència, vosaltres, tenir heu.
  • 2d7 amb el tronc ballant la Macarena i l'acotxador baixant fent rapel (Pere, ole tu!)
  • pd5 de comiat, avorrit del cagar.
Grau de celebració nul. Sossos, que sou uns sossos!!!

  - Moixiganguers 
  • pd4 caminat d'entrada a plaça a velocitat terminal (els més ràpids de les tres colles. Un gallifante per ells!).
  • 4d8 (amb peu desmuntat) bellugadet (nivell baticao) fins que han baixat quints. No n'hi ha vídeo no sé per què. En algun moment hi hagut un daltabaix en la línia espai-temps i la gravació s'ha volatilitzat. Des de SD demanem disculpes formals i com a penitència ens obligarem a ingerir una Maho cinco  estrellas (nivell de crueltat excessiu).
  • 2d7 èpic (ho fan perquè el públic els aplaudeixi més que als altres...) acompanyat del recurrent cant hooligan "Un pis més! Un pis més!!"
  • Aberració falconaire de 7 pisos (allò que alguns anomenen 7) amb peu desmuntat i efectuat a càmera lenta. Per uns moments m'ha semblat que les camises es tornaven de color blau cargolí (vegeu les cròniques de Barberà i Esplugues). Tampoc s'ha gravat, mea culpa. No sé per quins setze ous, avui el botonet del rec era tant difícil de clicar. No tenim perdó (de totes maneres, tant se val, perquè després no s'ho mira ni Cristo!).
  • 2pd4 i 2pd5 simulatanis de comiat (com un vano de 5, però amb dos pilars centrals de 5)
  • 2pd4 al balcó, que no hem gravat tampoc, però que sí sabem el per què: ja havíem recollit la càmera i el trípode, perquè ni per un remot segon, se'ns acudit que hi hauria més pilars (clar, com que és la primera vegada que anem a veure castells a plaça... Hi ha dies que no hi ha manera, eh!!). 
Grau de celebració acceptable després de la torre i en acabar l'actuació, tot i que el nivell marrec i borinot encara els queda molt lluny.

  - Joves
  • 5d8 amb peu desmuntat (no podia ser d'altra manera!).
  • 3d9f amb peu desmuntat (grrrrr!!!) treballadet i amb una soca o sotafolre tutti colori (bàsicament verdós, que Moixiganguers són una mica garrepes amb això de posar-se a les altres pinyes. Perdoneu, però algú ho havia de dir). Hi havia camises verd molon sota peus del folre. No hase falta desir nada más.
  • 4d9f sense peu desmuntat (es deuen haver despistat, tu!) però amb la mateixa dinàmica tutti colori que el 3.
  • 2pd5 de comiat
Tebi aplaudiment després del 9 (però sense esllomar-se excessivament, no fos cas...) i càntics de "I Joves, i Joves, i Joves, Joves, Joveees...", al final de l'actuació, més per rutina que per eufòria.
En resum, Saballuts continua (un cop més) fent el pepas amb el quatre, i tot i els intents de Moixiganguers i de la Joves, s'instaura com a Màster dels peus desmuntats, en desmuntar un castell sencer (pà xula, mi pirula!). Moixiganguers surten vencedors pel que fa a les celebracions a plaça (cal dir que la competència tampoc no ha oposat massa resistència), i la Joves ha fet grans castells amb soca pròpia petita.


* Castellaritat de la plaça: 
  • Pros: S'hi han alçat castells de 8 i 9 (i hi havia un munt de bars).
  • Contres: Centenars de iaies (i no tan iaies) de "ui, ui, ui...", un venedor de globus (tot i que no era gitano; devia ser romanès perquè era com rosset, però puntuen igualment), penya aplaudint i cridant quan es col·loquen dosos, o que es dediquen a explicar-se la vida d'esquena als castells... 
L'aprovarem molt i molt justet, d'aquells que passen perquè promocionen (els del gremi docent ja ens entenem) i hi afegirem observacions: necessita millorar.


* Gent que passarà a engrossir la llista dels exterminables (després de consensuar-ho amb alguns dels seguidors de SD, s'ha decidit fer campanya en favor de la lapidació, ja que permet la participació de més gent. L'afusellament, a banda d'econòmicament inviable en l'actual conjectura econòmica, s'acaba molt aviat i limita el nombre de participants afuselladors):


1. Tots aquells que han gosat tocar, xutar, o empentar el trípode de SD, que avui semblava que no s'havien d'acabar mai (sospitem de l'existència d'un complot igualadí per acabar amb SD i el nostre pla de conquesta del món mundial):

  • Les tres iaies que m'han atropellat vilment en plena exaltació de l'amistat, i que han actuat com si servidora i el trípode fóssim el prota de Ghost o de l'Home sense ombra. Estem convençuts que formen part de les tropes imperials sardanistes (vegeu la crònica de Sant Jordi del 2012), i que segurament són dones de trabucaires i àvies de geganters. No hi ha cap altra explicació possible.
  • El venedor no gitano de globus que quasi tomba el trípode (l'hem caçat al vol) en passar amb la munió de Dores Exploradores, Rayos McQueens i Bobs Esponges i arrambar-se'ns amb total impunitat.
  • La moixiganguera despistada (i que tot i que ens ha demanat perdó, s'ha de quedar a la llista perquè no ens podem mostrar compassius, que a SD tenim una imatge a mantenir!) que ens ha atropellat mentre gravàvem la baixada del 3d8 saballut.
  • El pare que duia el nen a coll i ha decidit, just després del 3d9f de la Joves, que una pilota i el trípode de SD tenien una semblança raonable. Doncs, no, bon home, no!
El venedor de globus (no gitano) al fons

 2. Els alts (especialment el paio que es dedicava a moure's constantment d'una banda a l'altra perquè fos impossible esquivar-lo; **** ball de sambito!), pares amb nens a coll (un moixiganguer ha arribat a passar fins a tres cops davant nostre) o espontanis que volen sortir als vídeos de SD (Eli, Mariona, Carles i Ferran, a la llista!) i que es dediquen a parapetar-se davant de l'objectiu de la càmera, impedint o dificultant la gravació dels castells. Collons, no som professionals, així que no cal que ens ho poseu tan difícil!!

3. Els que arriben tard a l'autocar. Exigim una mort especialment lenta, dolorosa i exemplar per a tots els impuntuals. Servidora es lleva d'hora a Barcelona (amb l'esforç que suposa després de sortir dissabte nit), agafa el cotxe i es planta puntual a Sabadell per tal d'agafar l'autocar cap on sigui que s'hagi d'actuar. Però en lloc d'arribar i marxar, cal esperar eternament que els senyors al·lèrgics a la puntualitat (i que viuen a Sabadell) facin acte de presència a l'estació d'autobusos, malgastant així un temps que podríem haver dedicat a dormir una micona més, o bé a prendre'ns un cafetó a plaça, just abans de l'actuació. Mordor no perdona! Que no ho haguem de tornar a repetir mai més, que estamos mu locaaaasss!!!  
4. L'home encorbatat que llença cava balcó de l'ajuntament avall, i la penya que l'aplaudeix i li riu la gràcia. Heretges!!! Sacrílegs!!!! El cava no és per llençar-lo, coi, que és per beure!!!! Una guerra havíeu de passar!!!  

* Dubtes i comentaris diversos, segurament del tot prescindibles, però que farem de totes maneres perquè ens dóna la gana i a SD som així de xulos:

1. Senyor conductor de l'autocar, és estrictament necessari, que cada cop que anem a una actuació en autocar, ens ofereixi una ruta turística per la ciutat o vila en qüestió? Per a què collons serveixen els mapes i els gps?!!! I per què quan algun autocar es perd o va molt lent, ha de ser sempre el de SD?!! Eh?! Eh?! Eehh?!! Aquest cop, anant cap a Igualada ens hem creuat amb els dos autocars (semibuits) de la Joves que ens han avançat (els seus conductors molen més), i hem pensat que els nostres conductors els seguirien. Però noo!!! No fos cas que arribéssim quan toca a plaça, i poguéssim fer el cafetó (o la cercavila, quan n'hi ha). Mort per al conductor de l'autocar també! (hi havia overbooking al llistat d'exterminables, així que és provable que encara se m'escolin alguns candidats més a la lapidació).

2. Qui collons era l'home de la perruca, vestit estrambòtic de l'any de Maria Cristina i el ceptre de poder (digues-li ceptre de poder, digues-li llança) que hi havia dalt del balcó de l'ajuntament?!! Semblava un dels guàrdies de la Reina Roja de l'Alícia al País de les meravelles. Però el que ens flipa més és que la penya que hi havia al seu costat ni s'immutava, tu, com si el tio fos el paio més normal del món!! Aquests igualadins són folls!


Detall ampliat del paio raro al balcó

3. Un moixiganguer (que increïblement ni ens ha tapat la càmera, ni ens ha xutat el trípode!... paio espavilat!) ens ha dit que es portaria bé perquè no volia sortir a Saballuts Digitals. Ens sap greu, nano, ja t'hem dit que al bloc anaves! I a SD som gent de paraula.

4. (De punt i de tema) El quatre saballut, mirem com ens el mirem, aquesta temporada és un pet. No hi ha manera, sempre n'ha de passar alguna. Per què doncs, insistim a dur-lo a plaça?!! Cuatro demisión!! Afegirem també (ara que és el moment de la crònica en què fem més amics), que què collons està passant a canalla? Caps de canalla, al loro!! No pot ser que pugin nanos a qui encara falta molta columna (l'acotxador ha de pujar pel mig, i no fent pinça per fora, perquè les cames no li arriben!). Replantegem-nos les estrenes (o no, jo què sé, que després ens titllen d'incendiaris), perquè a aquestes alçades de la temporada, no podem permetre'ns més rucades, que hem de fer coses molt grans!!

5. El 7 és un castell que fot cagar. El 7 és un castell que fot cagar. El 7 és un castell que fot cagar. El 7 és un castell que fot cagar... (podríem repetir-ho fins al infinit i més enllà, i seguiríem dient-ho amb la mateixa convicció). Senyors de la tècnica saballuda que voleu fer el 7d8, sabem que no ens escolteu mai (ho tenim assumit, però com deien els Kortatu, siempre queda molestar...), però mentre ens quedi un bri d'orgull casteller, hi seguirem insistint! No volem un 7 de color verd molon! Si volguéssim fer falconades, ens faríem falconers, no castellers! I ens la pela si "és que així puja tothom..." i "és que és un castell que fa colla...", perquè ni som un esplai, ni una **** ONG!!! Mori el 7!!! Buuu!!! Fueraaaa!!!

 6. Per si avui ja no era prou difícil gravar (de veritat, que em faig creus que a vegades s'arribi a gravar alguna cosa...), encara hem tingut un parell de dificultats tècniques més. La primera ha estat l'Enric Simó, que ha confós les potes del trípode (i les de servidora, també) amb un circuït de carreres i ha fet uns ral·lis amb el seu formula 1 del playmòbil. Després s'hi ha afegit l'Aniol, un colega igualadí que ha fet l'Enric, que ha decidit jugar al limborock amb el trípode. No estan a la llista d'exterminables, perquè encara són menors, tot arribarà (Núria i Carles, és de riure, que ja sabeu que mentre hi hagi cerveseta hi haurà cangur!). 

Cotxe de Fòrmula 1 del Playmòbil 

I de la mà del servei de babysitter ha arribat la segona dificultat: avui ens han dut una quantitat ingent de cerveses (la millor la dels Simó Benítez, que venia amb granitzat de llimona!! Toma ja! Punt positiu per a Igualada!), i l'actuació ha finalitzat amb certa perjudicamenta (paraula que no existeix, però que hauria d'existir, així que la reivindicarem des de SD). Proposem fer una llista de cerveses pendents, i les repartiu també pels assajos (que no cal entrompar-se a cada actuació!).

7. A vore com ho diem, que aquí ja tractem temes seriosos, que hem de parlar de la mà que ens dóna de beure (i de jalar). Tieta, d'això... saps quan no ens deixes estar davant de la paradeta perquè t'espantem els clients? Doncs, mira, a Igualada hi podríem haver muntat una barricada de motxilles, haver-hi fet un parell d'aberracions falconeres i organitzat fins a tres congues, i no hauria passat absolutament res, perquè no n'hi havia cap, de possibilitat, que s'hi apropés cap client. Si muntem la paradeta allà on Nostru Senyor va perdre l'espardenya (i on casualment hi ha una ombra providencial; no volem ser mal pensats, que ja sabeu que a SD, això de la polèmica i el conflicte no ens va...), en un racó de la plaça on és materialment impossible que hi passi ningú, és molt complicat de fer cap venda. I si no venem, ens haurem de prostituir (més encara, que entre comerç de Sabadell i BBVA, ja anem ben servits) per poder pagar el local nou. Després d'aquest atreviment, Tieta, SD ens comprometem a pagar amb l'import exacte el biquini i el quinto! Palabrita, palabritaaa!!! (Amb una mica de sort, la Tieta no s'haurà connectat mai de la vida a Internet, i no sabrà de l'existència de SD... A vore si podem estalviar-nos d'entrar a la seva llista negra... ¬¬')


Ah, i aquesta setmana tampoc tenim cap Veu del poble perquè ningú no ha volgut dir res davant la càmera. Després tothom reclama "Ai, no hi ha Veu del poble?!!", "Per què ja no hi ha Veu del poble?!", "Oh, però la Veu del poble fa molta gràcia...!". Doncs collons, col·laboreu i participeu-hi una mica, que servidora ja diu tot el que vol al bloc, no em cal fer cap vídeo!! Perquè tothom pot dir el que vulgui a... La Veu del poble!!!


Vídeos

* Saballuts

* Moixiganguers
pilar d'entrada a plaça




divendres, 9 d’agost de 2013

Formentera, Festes de Santa Maria

Plaça de la Constitució, 5 d'agost del 2013


Com que a Saballuts estan de vacances, SD hem decidit voltar un poc pels Països Catalans, i ens hem apropat a Formentera (aquí al costat, que només hem hagut d'agafar un cotxe, un avió i un vaixell... estem pendents de la invenció del canvi de lloc instantani, encara), on se celebraven les Festes de Santa Maria, altrament conegudes com a Festes de la Terra. Total, que hem decidit de fer-ne una petita pseudo (com sempre) crònica, tot i que no sabem ben bé com sortirà perquè estem de depre postvacances elevat a la màxima potència. 

* Colla amfitriona que pot presumir del fet de tenir integrants de 16 colles diferents (i entre elles Saballuts!, tot i que sense camisa perquè som uns parres i sempre nem tard...): Talaies de Formentera.

* Assajos realitzats abans d'actuar: 2 i mig (el mig era només per recordar les pinyes que no es cantarien a plaça).










* Castells realitzats: 
  • 2d6 (tot boniquet, ell, i en fotos, perquè patíem de no tenir prou bateria com per a enregistrar-lo en vídeo).








































  • 3d6ps (ara en vídeo, perquè en fotos no té cap mena de gràcia) que ens ha fet patir una micona, per allò típic que no sempre pugen les tres rengles alhora. Per sort, només hi ha hagut prou èpica com perquè el públic aplaudís més, i ja no ha passat d'aquí.
  • 4d6a (també en vídeo, perquè la Judit de Gràcia pujava de terç i ens feia il·lusió), molt funcional.
  • 2pd4 i pd3 (també en vídeo, perquè eren els últims i sorprenentment encara ens quedava un poc de bateria), avorrits, avorrits (com ha de ser). El pd3 amb un nano del públic fent d'enxaneta i encamisat cinc talles grans, com a mínim!
  • Bateria de pilars de dos perquè hi pugés la canalla (i la no tant canalla) del públic a qui fes il·lusió. No ho hem gravat perquè se'ns va girar feina a la barra.
En resum, cap peu desmuntat, grau de celebracions inexistent (reservaven forces per la festa de després) i castells funcionals sense massa èpica.


* Castellaritat de la plaça: No hi havia gitanes de globus, ni homes de les pistoletes de fer bombolles, però sí un munt de bars (caríssims, però hi eren), una barra de la festa, castells i un munt de castellers... Així que sense cap mena d'objectivitat (perquè mai n'hem tinguda, tot s'ha de dir), un excel·lent per la plaça!!! (el fet de tenir uns paisatges increïbles i un ambient lúdicofestiu més que acceptable, no ens ha influït per a res, eh!!).


Plaça de la Constitució


* Rucades diverses que no podem evitar de comentar perquè SD som així:

1. Anar a un assaig de Talaies i trobar-te Arreplegats i Ganàpies treballant plegats a una, fa que servidora es pregunti què està passant al món. Com a ganapiota només diré que és antinatural i que per haver temptat la sort jugant contra les lleis de la natura, segur que al món hi passaran coses molt dolentes, com ara que sigui pràcticament impossible fotre's una Estrella en tot Formentera... Oh, wait! 

2. Formentera mola tant, que és capaç de tenir colla universitària, sense tenir universitat. Així, els castells de 6 que s'hi han plantat, tenen més mèrit, que la canalla que hi pujava, ja fa temps que van passar de la vintena d'edat. 

3. A Formentera hi ha un problema greu, però, que ens preocupa de debò, i al qual cal trobar una solució urgent, perquè els formenterencs no mereixen viure d'aquesta manera: a l'illa pràcticament només s'hi pot beure Maho, i a tot estirar, SanMiguel. I això no es pot permitir!!! Morin elles! Cal muntar alguna mena d'ONG des del Principat, rotllo ajuda humanitària, per poder abastir Formentera de Moritz i Estrelles!! Una altra cervesa és possible!!!

4. Talaies han actuat després d'un gegant (ens sap greu dir-ho, però potser és un dels més lletjos que hem vist mai, tot i que al seu favor hi té haver ballat abans de l'actuació castellera i no durant... apreneu-ne, Geganters de la Creu Alta!), balls tradicionals de l'illa (amb les dones, que només feien passetes curtes sense moure el cos, com si nessin dalt d'un patinet, i els homes fent el karate kit, fotent patades voladores i el salto de la grulla), ball de bastons (amb les Picadits -i el picadits, que només n'hi havia un- del Masnou) i balls de jotes mallorquines (que aquí, tant els homes com les dones feien saltirons, com ha de ser!). Així que al final s'ha actuat de nit, i tenint en compte que SD no dúiem la càmera de vídeo ni el trípode, i que hem hagut de gravar amb un mòbil excessivament justet de bateria, s'ha fet el que s'ha pogut. 


Vídeos

3d6ps
4d6a
2pd4
pd3